top of page
  • Writer's pictureAL DETALL coop

La desinformación en la construcción de la realidad

La desinformació i les fake news, o notícies falses, són un fenomen en auge des de fa anys. Tenen una major velocitat de difusió i impacte que la informació real, i normalment són mogudes per interessos polítics i/o econòmics. Han sigut presents (i de fet ho estan) en l'ecosistema mediàtic dels mitjans de comunicació tradicionals, encara que es sol atribuir, sobretot, als mitjans digitals i a les xarxes socials. En el cas dels mitjans de comunicació tradicionals, així com d'alguns dels mitjans digitals, no s'ha d'oblidar que molts d'ells (alguns, grans protagonistes en la generació d'informació falsa) són finançats amb diners públics.


Des de diferents àmbits s'alerta d'esta proliferació ajudada a pujar per l'ingent ús de les xarxes socials, que possibiliten que una gran varietat d'actors puguen ser protagonistes i partícips en la producció, generació i difusió d'esta mena de continguts. Així mateix, este fet s'emmarca en un context d'auge del consum d'informació mitjançant mitjans i plataformes digitals en la població en general, i en les generacions més joves en particular. Estes generacions utilitzen les diferents xarxes socials com a mitjà d'informació prioritari en el seu dia a dia.


En este sentit, les xarxes socials són una eina fonamental en la circulació de notícies falses i desinformació. Particularment, les que són considerades tancades, com WhatsApp, són plataformes primordials en la seua difusió, perquè li atorguen un major grau de veracitat i confiança, en ser difoses per persones pròximes. Així, s'ha contribuït a alimentar diferents negacionismos mitjançant desinformació, com pot ser el cas del negacionismo de la violència de gènere, el climàtic o l'antivacunes, possibilitant a més un increment dels discursos d'odi. Tot això, a més, ha sigut aprofitat per unes certes forces polítiques que estan tenint un auge tant en l'Estat espanyol com en altres territoris dins i fora d'Europa.


No obstant això, cal destacar que no tots els actors tenen el mateix poder ni la mateixa capacitat de difusió ni de ser atesos. En altres paraules, no és el mateix, o almenys no té el mateix grau de difusió, que un contingut siga reproduït per una persona anònima que per un “prestigiós” periodista o per una autoritat pública. A este fet cal afegir la particularitat viscuda en un context històric i social com l'actual, en el qual ja no són sol actors humans els que participen en el fenomen, sinó que a més hi ha tota una sèrie d'actors no-humans que resulten fonamentals i necessaris en l'amplificació d'este. L'ús de bots i comptes falsos, així com el propi algorisme de les diferents xarxes socials tenen una participació fonamental perquè uns certs temes i continguts tinguen una major rellevància en el món digital, que pot acabar traspassant la frontera i tindre incidència i conseqüències en el món analògic.


Un dels exemples més rellevants i sonats de les conseqüències que pot tindre l'ús de la desinformació d'una forma amplificada és el de l'assalt al Capitoli dels Estats Units l'any 2021. A més, en el cas de l'Estat espanyol també s'han vist exemples, com pot ser l'assalt a l'Ajuntament de Lorca en 2022 per part de ramaders quan es votava una moció contra les macrogranges que afectaria les de nova construcció. Tota esta fenomenologia cal enquadrar-la en el que algunes persones denominen com l'era de la postveritat, en el context de la postmodernitat, on importen més les emocions que les dades, el relat que els fets. Un context en el qual es generen “veritats alternatives” que poden arribar a tindre major incidència que la pròpia facticitat. Estem en un moment en el qual la mentida i la veritat estan en joc. Així, la mentida pot convertir-se en la realitat socialment viscuda i percebuda.


2 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page