top of page
  • Writer's pictureAL DETALL coop

La realitat d'un treball de camp en territori rural

Durant el nostre treball de camp en el territori rural, escrivim les impressions de l'esdevingut. Vos pose un exemple:


“Després d'abandonar l'autovia he hagut de travessar muntanyes i parcs eòlics, dibuixant unes corbes que em situaven com un estranger el qual era avançat fins per camions.

Entre secà i verd apareix la Yesa, on els vianants importen més que els cotxes, on els comerços locals són regentats per llargues cues i on els safaretjos municipals no són sol elements decoratius”


En este fragment pretenc destacar dos elements, en primer lloc, la dificultat de connexió amb els grans nuclis urbans i, en segon lloc, la volta a qüestions enteses com a “tradicionals” en el món urbà. 


Eixa pròpia visió d'estranger malgrat haver-me criat quasi en un poble de 1.000 habitants, però vivint en una gran ciutat des de fa 8 anys deixa de manifest una desconnexió total entre tots dos territoris. Desconnexió en el sentit de les comunicacions, tant terrestres com digitals, així ens ho van fer veure les persones entrevistades amb caigudes i parades de línia inexistents a les ciutats. Desconnexió de les formes de vida, provocades per grans carreteres i superfícies comercials que han deixat de costat als vianants i han permés l'augment de la petjada de carboni. 


Tal vegada, la connexió que haguérem de requerir a les ciutats hauria de semblar-se més a la del territori rural, on el territori i les persones no es comprenen l'u sense l'altre. 


Però tornant al que a este blog interessa, és necessari recuperar les maneres de pensar l'entrevista qualitativa. Quina informació extraurem d'una persona amb la qual vivim a eixa distància? Tal vegada, eixa és una formulació incorrecta, perquè eixa manera de veure les investigacions, només ens espenta a una descompensació investigadora-investigada i a una pretensió de comprendre amb els nostres marcs ideològics. Esta reformulació començava amb les anotacions de camp, des de l'eixida fins a la tornada a casa. Fixar-nos en l'entorn ens permet veure com este ens afecta (i, moltes vegades llegir entre línies el que ens diuen les persones entrevistades).


Però, sobretot, tractem de veure la relació que tenen amb els dispositius presents, en termes de Foucault (1991), i com estos produïxen els fenòmens a observar.


Amb això, ix a la llum que més que ‘obtindre resultats’, ens proposem contribuir a comprendre la realitat de les TIC en el rural i les seues implicacions per al desenvolupament de la seua activitat econòmica, social i cultural, i com estos dispositius generen la seua possibilitat en la seua materialitat. Sempre dialogant amb el caràcter contextual i complex dels processos d'intra-accions d'este enclavament (Sancho-Gil i Corretja-Gorospe, 2019). 


  • Bibliografia.

Sancho-Gil, J. M., & Correa-Gorospe, J. M. (2019). Intra-acciones en el aprender de docentes de infantil, primaria y secundaria. Educatio Siglo XXI, 37(2 Jul-Oct), 115–140. https://doi.org/10.6018/educatio.387041

Foucault, M. (1991). El juego de Michel Foucault. En M. Foucault, Saber y verdad (pp. 127-162). Madrid: Ediciones La Piqueta.




5 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page